17/07/2018

El 16.07.2018 ha tingut lloc a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Jornada “Criptomonedes i Fiscalitat”, organitzada per l’ATC i la Direcció General de Planificació i Estudis Fiscals del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, la presentació de la qual ha anat a càrrec de la secretària d’Hisenda, Marta Espasa.

Abordar des del punt de vista jurídic i fiscal una realitat encara molt nova com és la del món de les criptomonedes és cada vegada més necessari perquè ni l’ordenament jurídic ni la legislació tributària han resolt de forma clara quin ha de ser el tractament que cal donar als negocis jurídics que es deriven del seu ús. Per tant, davant d’aquest repte i de l’ús creixent de les criptomonedes, aquesta Jornada s’ha proposat debatre, estudiar i entendre els mecanismes en què es fonamenten per tal de gestionar-les adequadament des d’un punt de vista fiscal.

Més concretament, els objectius de la Jornada han estat: 1) oferir al personal responsable del control tributari (inspecció, gestió i recaptació) els coneixements necessaris sobre aquesta nova matèria per tal que puguin fer front als nous reptes d’evasió i elusió fiscals en el camp de les criptomonedes; 2) conèixer la tecnologia que dóna suport a les criptomonedes (blockchain) per comprendre millor la transcendència jurídica i fiscal de les operacions, i 3) dotar de criteris el personal responsable de liquidar els impostos per tal de qualificar adequadament els fets imposables que es deriven de l’ús de les criptomonedes.

A la primera part de la Jornada, Jordi Baylina, enginyer de Telecomunicacions i un dels membres més destacats de la comunitat Ethereum, després d’oferir al nodrit auditori unes nocions bàsiques de criptografia, ha exposat les característiques de la tecnologia blockchain o de cadena de blocs, que actua com un registre distribuït dins el qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.

Baylina ha descrit les principals característiques de les criptomonedes, en concret dels bitcoins, i algunes aplicacions que pot tenir aquesta tecnologia, per exemple en l’àmbit de la governança (descentralització de governs i administracions), en sistemes de votació, i per avançar en la democratització en molts camps. També n’ha assenyalat algunes limitacions actuals: la seguretat, la usabilitat, l’escalabilitat i la volatilitat.

A la segona part de la Jornada, Xavier Martínez-Gil, responsable de coordinació interadministrativa en matèria fiscal de l’ATC, ha fet una aproximació a la naturalesa jurídica de les criptomonedes i al possible tractament fiscal que se’ls podria donar per avançar en seguretat jurídica i establir una regulació que en permetés més control. Ha destacat alguns problemes que actualment tenen associats com ara el desconeixement de l’origen dels fons i l’ús que se’n fa, d’imprescindible solució si es vol lluitar contra el blanqueig de capital, el narcotràfic o el finançament del terrorisme.

A la cloenda, el director de l’ATC, Eduard Vilà, ha destacat la necessitat que l’ATC lideri un canvi del sistema tributari actual per impulsar la regulació fiscal de les criptomonedes, des de la cooperació entre les diverses administracions, però també involucrant-hi especialistes i altres agents que actualment ja utilitzen aquesta tecnologia. En paraules del director, es tracta d’un futur que ja és aquí i, per tant, constitueix un repte al qual l’Agència ha de fer front, d’una banda, per lluitar contra el frau fiscal, i d’una altra, per informar i ajudar els contribuents a complir les seves obligacions tributàries des d’un marc legal que els ofereixi seguretat jurídica.