1. La base imposable de l’impost s’estableix en el nombre d’unitats d’estada en el mateix establiment o equipament turístic durant un període continuat. En qualsevol cas, es computa un màxim de set unitats d’estada per persona.

2. Als efectes de l’aplicació d’aquest impost, s’entén que són unitats d'estada els dies o les fraccions del període continuat que comporta l'estada continuada del contribuent en el mateix establiment o equipament turístic. Si l'allotjament és contractat en règim de cessió o arrendament de temporada, el límit màxim d’estades computables establert per l’apartat 1 s’ha d’aplicar respecte de cada temporada o període de temps continu en el mateix establiment o equipament.

3. L’Administració tributària pot aplicar el mètode d’estimació indirecta de la base imposable si el substitut del contribuent no presenta l’autoliquidació de l’impost o presenta autoliquidacions incompletes o inexactes i no aporta les dades d’ocupació de l’establiment o equipament turístic que explota. En aquest cas, el nombre d’unitats d’estada en l’establiment o equipament turístic es determina, preferentment, i sens perjudici de la utilització dels altres mitjans establerts per la legislació vigent, pels mitjans següents:
a) A partir de les dades estadístiques d’ocupació dels establiments o equipaments del mateix tipus situats en el mateix àmbit territorial o en la mateixa marca turística.
b) A partir de les dades declarades per una mostra d’establiments o equipaments reglats del mateix tipus situats en la mateixa localitat o barri. A aquest efecte, s’entén per establiment reglat el que està donat d’alta en el Registre de turisme de Catalunya.
c) A partir de les dades procedents d’estudis del sector fets per organismes públics o per organitzacions privades d’acord amb tècniques estadístiques adequades.

d) A partir de les dades que consten en el registre policial de les persones que s’allotgen als establiments d’hostalatge situats a Catalunya.

4. Les dades obtingudes per a fer l’estimació indirecta del nombre d’estades s’han de referir, preferentment, a l’any del període de declaració que l’Administració tributària pretén de regularitzar