Denúncies tributàries

Sí. La llei fiscal no regula qui pot presentar una denúncia tributària a l’Administració, per tant, la denúncia pot ser anònima, és a dir, el denunciant pot no revelar la seva identitat.

El fet que no consti la identitat del denunciant no ha de representar cap obstacle per a tenir en compte la denúncia i examinar la documentació aportada i, si escau, iniciar les corresponents actuacions de comprovació i investigació. Ara bé, les denúncies anònimes hauran de ser molt ben fonamentades per ser tingudes en compte.

És convenient que el denunciant proporcioni alguna dada de contacte, per tal que l'Administració pugui, si és necessari, obtenir informació addicional sobre les persones o fets denunciats.

Cal destacar que, atès que la denúncia no forma part de l’expedient administratiu, en cap cas el denunciat hi tindrà accés.                                        

Un cop presentada la denúncia, l´òrgan competent n’analitzarà els continguts, valorarà els indicis de frau en els fets comunicats, contrastarà la informació aportada amb la que disposi l’Administració o obtingui de tercers, i, si s’estima oportú, s’iniciaran les actuacions de comprovació i investigació corresponents. S’arxivaran, sense més tràmit, les denúncies que siguin manifestament infundades, de contingut irrellevant o imprecís, o que no permetin identificar les persones o els fets denunciats.

La conciliació entre la eficàcia de l´activitat administrativa, les garanties dels contribuents i la menor pertorbació possible en la vida dels ciutadans exigeix el màxim rigor en l’examen de les denúncies, especialment les anònimes.

L´Administració té discrecionalitat per a apreciar si la denúncia té prou fonament o no. És a dir: l’actuació administrativa en cap cas s’inicia de forma automàtica pel sol fet d’existir una denúncia, sinó que, un cop analitzada, juntament amb l’altra informació de que es disposi, es decidirà si és procedent iniciar o no actuacions.

L’Administració pot iniciar actuacions de comprovació tributària, per tant, si la denúncia és veraç, aporta indicis suficients de frau fiscal o incompliment d’obligacions fiscals. I es poden arxivar sense més tràmit les denúncies que siguin manifestament infundades, de contingut irrellevant o imprecís, o que no permetin identificar les persones o els fets denunciats.

En cas que s'obri expedient, la denúncia no en forma part, segons la llei. L'inici d´actuacions de comprovació i inspecció no el determina la denúncia sinó l’observació de la presumpta irregularitat per part de l’òrgan competent de l’Administració tributària.

No necessàriament. La llei no regula la documentació o proves que ha d’aportar el denunciant per fonamentar els fets que denunciï. Ara bé, el denunciant pot aportar la documentació que cregui oportuna sobre els fets o persones a què es refereix la denúncia. L’aportació de documentació pot servir per atorgar més veracitat a la denúncia. No tenen efecte les proves que s’hagin obtingut, directament o indirectament, violentant els drets o les llibertats fonamentals.

La documentació aportada pel denunciant que hagi de ser tinguda en consideració en el desenvolupament de les actuacions de comprovació i investigació que es puguin iniciar formarà, a diferència de la denúncia, part de l’expedient.

No, perquè el denunciant, segons la llei, no es considera interessat en les actuacions administratives que s'iniciïn com a conseqüència de la denúncia. Per tant, no té dret a obtenir informació del resultat d'aquestes actuacions, ni té dret a accedir a l’expedient administratiu. La llei obliga l’Administració tributària a guardar el més estricte i complet sigil respecte les dades i antecedents obtinguts en el compliment de les seves funcions.

La persona denunciant tampoc està legitimada per a la interposició de recursos o reclamacions en relació amb els resultats de les actuacions eventualment iniciades.

No. En el cas que el denunciant s'identifiqui davant l'Administració o proporcioni dades de  contacte (adreça postal, adreça electrònica, telèfon), l'Administració tributària ha de mantenir la confidencialitat respecte a aquesta informació. Aquesta confidencialitat és un interès digne de protecció objectiva. També es protegeix, mantenint la confidencialitat d’aquesta informació, l'interès públic inherent a l’eficàcia de l’aplicació dels tributs, funció encomanda a l’Administració tributària.

La confidencialitat no podrà mantenir-se en aquells casos, excepcionals, en els que al denunciat se li hagi ocasionat indefensió provada que li impedeixi, de manera certa i real, l’adequat desplegament dels mitjans de prova tendents a desvirtuar els fets denunciats. 

No. El denunciant, segons la llei actual, no té dret a percebre una compensació econòmica de l’Administració tributària, ni tan sols en el cas que es practiqui una liquidació tributària al denunciat de la qual resulti una quantitat a ingressar a la Hisenda pública.

El denunciant  col·labora a aconseguir que tots els contribuents paguin impostos segons la seva capacitat econòmica en benefici de tots, tal i com estableix la llei. La comissió de frau fiscal, entès com l’incompliment de l’obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques segons la pròpia capacitat econòmica, és una conducta deslleial i antisocial, i revela la més elemental insolidaritat del defraudador.  

No. La persona denunciada, sigui un particular, una empresa o una entitat, que s’ha inclòs en el pla de comprovació o investigació arran de la denúncia, es troba en la mateixa situació que qualsevol altre obligat tributari que sigui objecte d’una comprovació o investigació. Abans o durant el tràmit d’audiència té la possibilitat d’al·legar tot allò que estimi oportú, així com d'aportar els documents i altres elements de judici que cregui necessaris per rebatre els fets imputats per la Inspecció, sense que el fet d’haver estat denunciat li hagi de provocar cap mena d’indefensió. 

La denúncia tributària està regulada a l’article 114 de la Llei estatal 58/2003, de 17 de desembre, general tributària:

 “Article 114. Denúncia pública

1. Mitjançant la denúncia pública es poden posar en coneixement de l'Administració tributària fets o situacions que puguin ser constitutius d'infraccions tributàries o tenir transcendència per a l'aplicació dels tributs. La denúncia pública és independent del deure de col·laborar amb l'Administració tributària que regulen els articles 93 i 94 d'aquesta Llei.

2. Rebuda una denúncia, es remet a l'òrgan competent per realitzar les actuacions que puguin ser procedents. Aquest òrgan pot acordar l'arxivament de la denúncia quan es consideri infundada o quan no es concretin o identifiquin prou els fets o les persones denunciats. Es poden iniciar les actuacions que siguin procedents si hi ha indicis suficients de veracitat en els fets imputats i aquests són desconeguts per a l'Administració tributària. En aquest cas, la denúncia no ha de formar part de l'expedient administratiu.

3. No es considera el denunciant interessat en les actuacions administratives que s'iniciïn com a conseqüència de la denúncia ni se l'ha d'informar del resultat d'aquestes. Tampoc està legitimat per a la interposició de recursos o reclamacions en relació amb els resultats de les actuacions esmentades.”

També és d’aplicació l’article 95.1 de la Llei esmentada pel que fa al caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària:

“1. Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers,” llevat que la cessió tingui per objecte alguns dels supòsits contemplats en l’article, cap dels quals és d’aplicació a la denúncia tributària.